LA NIT INVENTADA Peça escènica / 60min / 2026 /



Direcció i interpretació: Vicent Gisbert / Assessorament artístic i mirada externa: Natalia D´Annunzio i Sofía Asencio / Assistència coreogràfica: Rocío Pérez / Col·laboració en textos i escriptura: Mariví Martín / Ayudantía en espai sonor: Vir Roig / Disseny d'espai i il·luminació: Pau Rius / Fotografia: Toni Marín / Audiovisuals i espai sonor: Vicent Gisbert / Producció: Mónica Vázquez / Amb l'ajuda de: Espai La Granja, L´animal a l´esquena, Impuls a la dansa i IVC /





Un moment, per favor, que es detinga tot. Cal parar atenció. Que vinga la nit en la nostra ajuda per a afinar l'escolta. Urgeix un repòs. Anem a tombar-mos. L'oïda, solament l'oïda; per a veure, per a sentir. Anem sense por. La penombra ens acompanya i deixa la llum entre línies, així no cega, és lucidesa.


Llavors sorgeixen els paisatges, un darrere l'altre, com si brollaren en l'aire, en la superfície de les coses i en els somnis; perquè eixe lloc existeix, sí, és on es troben els cossos i es fan híbrids. Carn, ferro, plàstic, teixit. Ací ens ajuntem les matèries. Ací compartim i som atmosfera. Respirem. Inhalem al temps i exhalem sobre els minuts, que s'escampen i es desordenen, ja no fan falta. Veus com s'esvara el bosc? Puc arrossegar el so amb les meues mans. Anem a intuir, ho tenim tot i ho sostenim: la llum, l'ombra, els records. L'esforç i la resistència en una porció d'espai. Els cossos i els objectes, afectats, font d'afectes. Les ressonàncies. La imaginació. Tota esta tendresa.